Germans de Sant Gabriel
La Institució dels Germans de Sant Gabriel són titulars a Espanya dels col·legis d’Aranda, Barcelona, Madrid, Ripollet, Roa, Sant Adrià de Besòs, Torroella de Montgrí i Viladecans. Defineixen la seva identitat a partir del model educatiu basat en la inspiració educativa rebuda de Sant Lluís Mª Grignon de Montfort, que va promoure la creació de les escoles gabrielistes fa més de 300 anys. La congregació s’origina a l’escola de caritat fundada per Montfort cap al juny de 1715 a Saint-Laurent-sur-Sèvre, a la Bretanya Francesa. Aquesta iniciativa desenvolupada a partir de P. Gabriel Deshayes ha impulsat una clara voluntat d’excel·lència educativa en els nostres centres.
Els gabrielistes es dediquen a l’educació i ensenyament dels joves i a l’apostolat missioner. Tenen escoles per a cecs i sordmuts. Són presents a Europa (Bèlgica, França, Polònia, Itàlia, Regne Unit, Espanya), a Amèrica (Brasil, Canadà, Colòmbia, Haití, Perú), a Àfrica (Camerun, República Centreafricana, República del Congo, República Democràtica del Congo, Gabon, Guinea, Madagascar, Maurici, Ruanda,Senegal, Tanzània), a Àsia (Filipines, Índia, Malàsia, Singapur, Tailàndia) i a Oceania (Fidji, Papua-Nova Guinea, Tonga); la seu general és a Roma.
Marca Gabrielista
Institució Germans de Sant Gabriel
La Institució dels Germans de Sant Gabriel són titulars a Espanya dels col·legis de La Aguilera, Barcelona, Madrid, Ripollet, Roa, Sant Adrià, Torroella i Viladecans. Defineixen la seva identitat a partir del model educatiu basat en la inspiració educativa rebuda de Sant Lluís Mª Grignon de Montfort, que va inspirar la creació de les escoles gabrielistes fa més de 300 anys. Aquesta iniciativa desenvolupada a partir de P. Gabriel Deshayes ha impulsat una clara voluntat d’excel·lència educativa en els nostres centres.
La congregació s’origina a l’escola de caritat fundada per Louis-Marie Grignion de Montfort cap al juny de 1715 a Saint-Laurent-sur-Sèvre, dirigida per professors laics o “germans” de la Companyia de Maria Montfortiana i anomenats Germans de l’Esperit Sant. De fet, formaven part de la mateixa Companyia de Maria i depenien del seu superior.
Gabriel Deshayes (1767-1841) fou elegit superior general de la Companyia de Maria el 1821 i volgué revifar la comunitat d’ensenyants, la branca masculina dels quals estava a punt de desaparèixer. El 1815, Deshayes havia instituït a Auray una fraternitat similar, que fou confiada a Jean-Marie de La Mennais i acabà formant els Germans de la Instrucció Cristiana de Ploërmel. L’actuació del superior va fer que la comunitat masculina tornés a créixer i es decidí de formar-ne dues branques separades, una dedicada a la pastoral i al sacerdoci i l’altra, a l’ensenyament.
El 15 d’octubre de 1853 els Germans de l’Esperit Sant van tenir una casa autònoma i es constituïren en congregació independent, amb constitucions pròpies. En honor de Deshayes, el nou institut es dedicà a Sant Gabriel arcàngel i prengué el nom d’Institut dels Germans de la Instrucció Cristiana de Sant Gabriel. Fou reconegut pel govern de Napoleó III el 3 de març de 1853 -obtenint el permís per ensenyar a tot França- i per la Santa Seu, el 19 de febrer de 1910.
Els gabrielistes es dediquen a l’educació i ensenyament dels joves i a l’apostolat missioner. Tenen escoles per a cecs i sordmuts. Són presents a Europa (Bèlgica, França, Polònia, Itàlia, Regne Unit, Espanya), a Amèrica (Brasil, Canadà, Colòmbia, Haití, Perú), a Àfrica (Camerun, República Centreafricana, República del Congo, República Democràtica del Congo, Gabon, Guinea, Madagascar, Maurici, Ruanda,Senegal, Tanzània), a Àsia (Filipines, Índia, Malàsia, Singapur, Tailàndia) i a Oceania (Fidji, Papua-Nova Guinea, Tonga); la seu general és a Roma.
Marca Gabrielista